.
.




Presentació




La dansa




Fotografies



HISTÒRIA

La tradició sardanista de la nostra vila, el moviment creixent que s'anava estenent arreu de Catalunya, la incipient creació d'alguns esbarts, la creació a la vila del Centre Parroquial, van fer possible la creació a l'Arboç de l'Esbart Dansaire Arbocenc l'any 1931. La directora musical era la senyoreta Encarnación Bertran i Serra, i en fou director coreogràfic durant el primer any el jove Josep Torras i Pons. L'any següent, aquesta direcció va passar al senyor Joan Bial i Serra, de Barcelona, que l'exercí fins a l'extinció de l'Esbart.

Aquest Esbart va fer la seva presentació oficial el diumenge de la Festa Major de 1931 amb l'acompanyament de la cobla Vilaró de Granollers. El repertori de danses fou el següent: L'Indiot, L'Eixida, De punteta i taló, La Bolangera, L'Esquerrana, Contrapàs xinxina, Ballet de Folgueroles, La Morisca, L'Hereu Riera, i el Ball de Gitanes del Vallès.

En total van ser una vintena d'actuacions fins a la seva desaparició després de la guerra del 1936.

I fou el 1961 quan nasqué l'Esbart Sant Julià de l'Arboç sota l'iniciativa d'en Josep Albornà i en Josep Urpí (exdansaires de l'anterior Esbart). La direcció artística anà a càrrec de Josefina Soldevilla de Pell. La representació fou per la Festa Major amb l'acompanyament de la Cobla Melodia del Vendrell. El programa de danses fou: Gala de Campdevànol, L'Esquerrana, La Tirotitaina, Ball de Ram i del Vano, Contrapàs de Sant Genís, Les Nyacres, La Bolangera, Les Majorales, Ball Pla del Rossinyol, La Marsoliana i Galop de Panderetes

L'any següent l'Esbart fou el ganyador del concurs de l'"Organización Juvenil Española de la Sección Femenina de Tarragona". Aquest fet suposà l'inici d'una llarga etapa d'exits ja que representà a Catalunya en diferents llocs de l'estat espanyol i d'Europa, sent sempre convidat a participar en festivals i festes.

A paritr de l'any 1965 prengué la direcció de l'esbart en Josep Ferrer i Vives, persona molt estimada ja que durant més de vint anys va portar el timó de l'esbart, portant-lo a presentar noves danses que no feien més que millorar la gran imatge que ja tenia l'entitat. L'any 1981 fou nombrat president en Jaume Vinyals, que ocupà la vacant deixada pel senyor Urpí, conseqüència de problemes de salut.

Anaren passant els anys i l'esbart seguia en un gran nivell, passats el actes del 25é Aniversari que foren d'una gran dimensió, en tots els apartats, el mestre Ferrer va deixar l'esbart per motius laborals. El substituí un gran amic seu, en Llorenç Mimó i Plans, que mantingué durant els vuit anys que estigué entre nosaltres el nivell assolit, tot i passar moments difícils el grup. Després d'ell la direcció passà al reusenc Josep Vives que aport à una nova tècnica que ajudà a la millora de les danses que es presentaven.

I a I'estiu del 1998 agafà la direcció artistica i l'assessorament coreogràfic en Jaume Guasch i Pujolà, director de I'Esbart Santa Tecla de Tarragona que portà un nou estil i un notable canvi al que s'estava fent i que suposà de nou un gran reconeixement a l'Esbart gràcies a la seva tasca en la direcció perquè l'esbart assolís grans èxits fins el dia d'avui, en què ell continua aportant un gran treball sota la presidenta des de fa onze anys, la senyora Mª Antònia Gumà i Bundó, que a la vegada substituí a una de les ànimes vives de l'esbart des de la seva creació, la senyora Rosa Maimó. El titol de President Honorific el té el Rvdm. Dom Aureli Maria Escarré, que fou Abat de Montserrat.



©TonUrpí 1997-2000




Història




Actuacions




Inici

.
.