.
.




Historial



Actuacions



Inici


Tal com és coneguda, és una antiquíssima i tradicional dansa, estesa per molts països d'Europa i fortament arrelada a les nostres contrades. S'afirma que el ball de bastons és, sens dubte, la dansa més antiga de les danses. La ballen grups de nois o homes (darrerament també s'hi han incorporat les dones i noies), abillats d'una forma concreta (segons les contrades), en nombre de 8, 10, 12 o 16 balladors, armats d'un bastó a cada mà (menys el banderer, que aguanta la bandera o ensenya del grup), que al so d'una melodia tocada per diferents instruments, realitzen unes evolucions, amb passos o salts, interpretant una coreografia preestablerta, mentre colpegen acompassadament i rítmicament els bastons propis amb els dels altres companys ballaires.

HISTORIAL

En tractar els orígens i la història del Ball de Bastons, ens hem de remetre el que els grans folkloristes del nostre país han estudiat, escrit i divulgat. Tots ells admeten varies teories, l'una relacionada en l'època neolítica i l'edat del bronze que tenen un significat marcadament agrícola, l'altra sobre danses religioses ancestrals, i d'una manera o altra aquestes ens diuen:"la major part dels balls primitius que avui coneixem, bastons, cascavells, cintes, espases, etc. no van néixer com a balls propis, sinó que són romanalles d'unes complexes danses rituals en les quals es volia representar les feines camperoles, les ramaderes i els episodis de les caceres. Algunes de les seves parts estaven dedicades als elements naturals: terra, aigua, foc i aire, amb qui l'home s'havia d'esbatussar a diari". "Cada interpretació es dividia en diverses parts, cada una de les quals significava una fase diferent del procés. Així per exemple, en les danses de tipus agrari, el primer dels balls solia ésser la simulació de la sembra, el seguia el creixement, la collita i finalment la celebració amb els primers àpats". "Per tal d'obtenir una representació més real, utilitzaven els escrits més adients, bastons, taps de geraa, cèrcols, espases, cordes, i d'altres, que amb el temps acabaren per donar nom genèric a molts tipus de balls".

La tercera teoria li dóna un origen grec, i és la que ha tingut un estudi més aprofundit pels investigadors que atorguen arrels hel·lèniques a la dansa que, a través de Roma, devia arribar a les nostres terres vers el segle III aC., la qual s'ha mantingut amb força propietat, prova d'això, és que la indumentària típica dels ballaires actuals conserva encara molt deix del vestit propi dels camperols grecs.

Finalment la darrera teoria és la que diu que ens ve del Ball d'Espases. D'aquesta dansa podriem dir que és la cosina germana del ball de bastons i, fins, i tot, algú diu que n'es l'antecessora directa segons diuen, "aquesta dansa era la més compromesa, doncs els balladors feien ostentació d'utilitzar les espases amb agilitat i una habilitat singulars". "Executaven i adoptaven situacions molt arriesgades en l'art de l'esgrima. Algunes vegades lluitaven de quatre en quatre, altres de dos en dos i a vegades s'exhibien sols". Aquesta descripció es pot interpretar com un combat entre dos bàndols de guerrers, i centament devia ésser així, ja que la indumentària d'alguns grups encara porta el ribetejat dels pantalons i del faldelli de dos colors diferents. També ens diuen de l'actual ball de bastons "és l'antic Ball d'Espases, si bé canviaren dites armes per pals, molt menys perillosos per als balladors. Hi ha llocs que del ball de bastons encara en diuen Ball d'Espases". "És l'hereu dels antics balls guerrers d'espases i altres armes, als quals donava tanta importància els pobles antics".

Com tot fa creura els origens són molt reculats, però sembla que la notícia més antigua que s'ha trobat documentada a casa nostra, és la de l'any 1150, amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó, Ramir el Monjo. En aquest esdeveniment varen tenir lloc unes grans festes en les quals, segons la crònica, va actuar un ball de bastons. De llavors ençà les referències escrites es troben ja més ben documentades.

El que sí el cert és que el ball de bastons, tal com el coneixem, ha arrelat en molts països d'Europa i especialment a casa nostra, cosa que ha provocat moltes variants i, per tant, també se li han anat donant diferents denominacions segons la contrada on es balla.





Arbocencs



Trobades
.
.