.
.




Historial



Actuacions



Inici

Escut brodat, cosit al braç esquerra

Mereix una menció especial entre tots els nostres balls, "Els Xotis de l'Arboç". Aquest és un Ball de Bastons, heretat a l'Arboç de generació en generació de bastoners. El seu mèrit consisteix en la progressiva acceleracióó del ball, que acaba per tenir un ritme de música i cops de bastó vertiginós.

L'origen del Ball de Bastons és antiquisssim, es diu d'ell que és "la dansa de totes les danses". Els folkloristes li atribueixen diverses procedències, agrícola, guerrera, cerimonial, etc., però en el que estan d'acord és amb la seva pervivència ancestral. Però a Catalunya no es troba documentat fins l'any 1150 amb motiu de les noces de Ramon Berenguer amb la princesa Peronella, filla del Rei aragonès Ramir "El Monjo". De llavors ençà les referències escrites es troben ja més ben documentades

Aquest ball, d'un rítmic i vibrant picar de bastons i amb unes complicades evolucions, el trobem ja esmentat a l'Arboç l'any 1770, en què fou inaugurada la capella del Santíssim; en aquesta inauguració hi va participar el Ball de Bastons juntament amb altres danses autòctones de la vila. Al segle passat el trobem abastament referenciat. Per tant li podem considerar més de 230 anys de vida. Si més no, es creu que els seus origens a la nostra vila son molt més reculats, tot i que no existeixen més dades documentals.

Diversos grups es formaren a principis de segle, fins i tot hi hagueren durant uns anys dos grups estables a la vila. Tanta era la fama dels bastoners arbocencs i poques les poblacions catalanes que tenien aquest ball, que durant la dècada dels anys 20 i 30 vingueren a la vila nois de Llorenç del Penedès i del Vendrell per tal d'aprendre les nostres danses i formar una colla a les seves respectives poblacions. A més, l'any 1934 un grup de veterans bastoners van voler sortir, animats pel fet que aquest any la vila de l'Arboç tingué com a convidat d'honor a la Festa Major al mestre Pau Casals i al Conseller de Cultura de la Generalitat Catalana, el Senyor Ventura i Gassol. Molt aviat i motivat per la Guerra Civil, el Ball de Bastons fou trencat.

Més tard un grup de bastoners veterans va sortir només per la Festa Major dels anys 1941 i 1942. No fou fins l'any 1947 en que un grup de joventut parroquial els qui, ensinistrats pels vells bastoners Joan Andreu Cañellas "Sinembargo" i Domènec Roquer Rovira "Perruquer", van reprendre una altra vegada aquest bonic ball. Aquest grup, amb les seves corresponents altes i baixes, va romandre en activitat fins l'any 1960. Des del 1961 al 1967, a la vila no hi hagué bastoners, fins que al 1968 els joves dansaires de l'Esbart "Sant Julià", amb independència d'aquest i novament ensinistrats per antics bastoners, tornaren a reorganitzar-se i sortosament encara reviu amb el seu tipisme ancestral.

L'any 1982, s'incorporà al Ball de Bastons un grup de dones. Aquest grup ens ha aportat encara més vistositat, amb la particularitat de poder executar balls de participació mixta que ajuda a fer més completes, si cap, les nostres actuacions. L'any 1983 es va formar un grup infantil amb nens entre 7 i 9 anys. Per la Festa Major de l'any 1989 va debutar un grup de nenes que durant les festes van ballar conjuntament amb els grups d'homes, dones i nens. I a partir de la Festa Major de l'any 1993 s'ha incorporat al ball uns grups de nens i nenes petits (de 3 a 6 anys), que només actuen en aquesta festa.

Són nombroses les sortides que arreu de la nostra geografia ha fet el Ball de Bastons de l'Arboç, en totes les seves etapes, ja que com cada any, començant per la Trobada de colles bastoneres de tot Catalunya, té la temporada d'estiu molt moguda. No obstant s'ha de destacar com a sortides internacionals i fora de Catalunya, la participació en les festes de les ciutats franceses, d'Orléans (maig de 1970), i Cavaillon (maig de 1996), on la gent va quedar bocabadada en contemplar aquest espectacle, insòlit per a ells. L'any 1998 anaren a Insbruck i Hall in Tirol (Austria), amb motiu del Festival Internacional de la Sardana. També s'ha actuat a la localitat andorrana de Les Escaldes-Engordany (octubre de 1991) i a la localitat basca de Tolosa (juny de 1987) i la navarresa de Olazti (juliol de 1989).

A més, el nostre Ball de Bastons entre altres destacades actuacions, a col·laborat en els programes de TV3: "Dit i Fet" (octubre de 1988) i "Som i Serem" (octubre de 1995) i ha participat en la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona (setembre de 1992) i en els actes del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a Martorell (novembre de 1995) i Lloret de Mar (abril de 1996). I han participat en la Festa dels Supers del Club Super 3 de TV3 dels anys 1996, 1997 i 1998.

Els bastoners arbocencs han apadrinat les colles de: Bastoners de Barcelona (abril de 1991); Ball de Bastonets de Valls (juny de 1992); Ball de Bastons de l'escola "El Circell" de Moja-Olèrdola (juliol de 1996) i Ball de Bastons de Bellvei (agost de 1996).

Per la Festa Major de 1989 es va inaugurar el local social del Ball de Bastons de l'Arboç, situat al carrer Aigua cantonada amb el carrer Jardí. Aquest local serveix de petit museu bastoner, ja que s'hi guarden els estris, records, arxiu, fotografies, quadres, etc., és a dir tot allò que estigui relacionat amb el nostre ball i que a partir d'aquest moment quedarà recollit en un sol lloc, la qual cosa evita que es malmetin i es perdin els records que fins ara havien estat dispersos i amb perill d'extraviar-se.

Data clau de la majoria d'edat d'aquest ball, va ésser la organització a l'Arboç, el dia 15 de maig de 1993 de les IIIères Jornades d'Estudi i Treball sobre el Ball de Bastons, que va aplegar a nombrosos representants de colles bastoneres i estudiosos de la cultura popular i tradicional catalana, i el dia 26 de juny d'aquest mateix any, de la XVIII Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que va aplegar la participació de 42 colles bastoneres d'arreu de Catalunya amb l'assistència de més de 2.500 persones.


Rajoles commemoratives de la trobada a l'Arboç

Finalment, l'any 1995, i desprès d'una llarga tasca de investigació i recopilació de dades (13 anys) es va poder editar un llibre sobre aquest antic ball, amb el nom de Ball de Bastons de l'Arboç-225 anys d'història, que recull quasi tot el que se sap sobre aquesta dansa i que ajudarà en la seva futura conservació.

En l'actualitat el nostre Ball de Bastons té una línia ascendent i de renovació, car a més de preservar i recuperar els antics balls locals, n'ha estrenat de nous, tenint en l'actualitat en repertori uns vint balls diferents. A més la creació del grup de dones i noies bastoneres, ha donat encara més ressò al nostre grup i mostra una graciosa modalitat de participacióó femenina que en l'actualitat tant prolifera en tota la cultura tradicional i popular catalana, ajudant-la en molts casos a revifar-la.

Robert Rovira i Ferré, l'Arboç, 17 d'agost de 2000





Arbocencs



Trobades
.
.